La història del cinema probablement no seria el que és sense les grans bandes sonores que l’han acompanyat al llarg del temps. No ens podríem imaginar la pel·lícula Star Wars sense la mítica obertura que obre la porta a un món de fantasia, o seria impensable veure a Vito Corleone sense la mítica música que l’acompanya a El Padrí. Aquest important element del món del cinema, que ha fet perdurar moltes de les grans cintes és el llegat de grandíssims compositors com John Williams, Ennio Morricone, Max Steiner, Bernard Hermann, Hans Zimmer, Vangelis, Nino Rota, Alex North, John Barry i un llarg etcètera.
Aquesta llista de cèlebres compositors té una característica comuna, i és que tots són homes. Això vol dir que no hi ha dones compositores de bandes sonores? Sí que n’hi ha, i moltes: Wendy Carlos, Rachel Portman, Anne Dudley, Shirley Walker, Lolita Ritmanis, Lisa Gerrard, Debbie Wiseman, Angela Morley, Nora Orlandi, entre moltes altres.
Tot i tenir múltiples exemples de dones compositores de bandes sonores, la seva visibilització ha estat residual al llarg de la història, amb una gran desproporció entre homes i dones en la composició. Sempre hi ha hagut dones compositores, però no comencem a trobar compositores famoses i d’èxit fins pràcticament als anys 80, amb l’excepció d’alguna compositora com la italiana Nora Orlandi, que ja era coneguda als anys 60. Tot i el canvi de paradigma avui en dia, on anem veient grans compositores (poques), el premi Oscar a millor banda sonora, que s’atorga des de 1934, només s’ha lliurat a compositores en 3 ocasions. Aquesta dada posa de manifest que la indústria cinematogràfica és reticent als canvis. Tot i que, en les produccions, s’escull (o s’hauria d’escollir) un compositor des d’un criteri purament artístic, el fet que les dones compositores tinguin menys oportunitats a la indústria les invisibilitza, les fa pràcticament inexistents o residuals. Tot i això, no és excusa, ja que si els productors cinematogràfics indaguessin una mica, trobarien moltíssim talent per descobrir.
Una de les primeres compositores en assolir l’èxit va ser Wendy Carlos. La compositora va ser una de les pioneres en la creació de sons electrònics, cosa que es considera un gran avenç pel món de la música en general, sense la qual no podríem entendre tota la música popular des de finals dels anys 70. La seva fama comença amb la seva relació amb Stanley Kubrick a La taronja mecànica (1975), on adapta icònics motius de música clàssica passant-los pel filtre electrònic. També és l’encarregada de la música d’El Resplandor (1980). També cal destacar, com a compositores pioneres, Shirley Walker, Angela Morley o la compositora d’Spaguetti Western Nora Orlandi.
Rachel Portman és la primera dona compositora en guanyar un premi Oscar, per la pel·lícula Emma. Destaquen també els seus treballs a Chocolat o The Cider House Rules. Una altra premiada per l’acadèmia del cinema és Anne Dudley, responsable de la banda sonora de The Full Monty. Tanca el grup de guanyadores del premi Oscar la islandesa Hildur Guðnadóttir, responsable de la banda sonora de l’aclamada Joker. També és la responsable de la música de La llegada, o Chernobyl.
Actualment, a banda de les compositores ja citades, destaquen la japonesa Yoko Kanno, grandíssima compositora orquestral centrada tant en el cinema anime japonès, així com en jocs i sèries de televisió; la compositora turca Pinar Toprak, una de les compositores més interessants del panorama actual, responsable de la banda sonora de Capitana Marvel, entre altres; o la madrilenya Zeltia Montes, una de les compositores més importants del cinema espanyol actual, responsable entre d’altres de l’elogiada pel·lícula El Buen Patrón.
Albert Carrique, professor de l’Escola de Música El Faristol.